Santacana-Serrano-Araguz a La Mòmia

Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos.

Un primer llarg d’off-widht salvatge dóna pas a una segona tirada de diedre absolutament mantingut. La cirereta la posem amb el primer llarg de la Serrano: una bavaresa desplomada rabiosa, que ens obligarà a prémer l’accelerador a fons si no volem quedar fosos. Un cop superat aquest llarg encara restaran unes elegants bavareses que ens menaran als darrers metres de la Haus.

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per la porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via, al coll entre la Mòmia i la Momieta.

L1(6a+)

Primera tirada contundent, tota en OW menys els darrers metres abans d’arribar a la reunió. Enfilem la fissura ampla encastant espatlla i cama esquerra mentre cerquem preses de peu  i mà a la placa de la dreta. El tram clau el trobem entre la segona i la tercera expansió on les preses pel peu dret són més escadusseres i les haurem de buscar una mica més enfora. Reunió força còmoda. 30 metres, un cap de burí i 4 parabolts.

L2(6a)

Segona tirada mantinguda, avancem bàsicament en diedre fins arribar a l’arbre (preveure una baga per encintar-lo). El tram clau el trobem entre la tercera i la quarta expansió, on encastarem la part esquerra i ens anirem col·locant bé per progressar amb solvència. Des de la darrera xapa ens restaran uns metres fàcils fins la reunió. En aquest llarg podrem col·locar algun tascó i els friends grossos si ho creiem necessari. 35 metres, 4 parabolts.

L3(6b)

Sortim de la reunió en xemeneia fins arribar al primer punt d’assegurança; aleshores ataquem la bavaresa de manera decidida fins un arbre sec. Flanquegem lleugerament per la placa per situar-nos sota la següent assegurança i d’allí de nou en bavaresa, molt atlètica, amb molt cantell i que poc a poc afluixa fins la reunió. 25 metres, un cap de burí i 4 parabolts.

L4(V+)

Des d’aquest punt les dificultats ja són història i només ens queda gaudir fins al cim. Marxem cap a l’esquerra i ataquem una nova bavaresa amb un pas d’entrada atlètic. Un cop superada aquesta llastra encara ens restarà una altra de curteta que ens mena a una reunió que ens saltem; seguim per la placa cercant el més fàcil fins al cim. 45 metres, un tac de fusta, un parabolt i una reunió intermèdia.

Descens:

Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg (50 metres)  fins al peu del vessant nord-oest.

El que més m’ha agradat:

• Tots els llargs són de primera categoria, per degustar-los a foc lent!!
• Obligada però mai exposada.